Endoscòpia

L'endoscòpia digestiva és la forma més ràpida i efectiva d'obtenir el diagnòstic de les malalties digestives. Actualment es practica sota sedació (si no hi ha cap malaltia que ho contraindiqui), fet que permet que el pacient no pateixi cap molèstia.

L'exploració es realitza mitjançant el videoendoscopi, un tub flexible amb un sistema òptic que permet veure l'interior de l'aparell digestiu en un monitor i que s'introdueix per la boca (gastroscòpia) o per l'anus (colonoscòpia), oferint l'observació directa de bona part del tracte digestiu.

En cas necessari, es poden prendre mostres per determinar el tipus de gastritis, la presència de bactèries a l'estómac o analitzar i extirpar algunes lesions de l'intestí. El sistema també permet fer una biòpsia gastrointestinal, en el cas de malalties digestives com el reflux gastroesofàgic, per controlar l'evolució de les úlceres i els problemes de dispèpsia o mala digestió o per al diagnòstic d'algunes malalties com la celiaquia.

Aquesta tècnica també permet controlar l'evolució de pòlips o tumoracions. En cas que s'observi un pòlip, es pot extreure (polipectomia) amb unes pinces especials per a aquesta funció i enviar la peça per al seu estudi histològic.

La fibrobroncoscòpia és una prova mèdica que serveix per diagnosticar i tractar malalties de les vies respiratòries i dels pulmons. Es realitza mitjançant un broncoscopi, un aparell que consisteix en un tub d'aproximadament mig centímetre de diàmetre i de longitud molt variable, en funció de l'edat del pacient, que té una càmera de vídeo a l'extrem. Permet veure amb claredat l'interior de les vies respiratòries en un monitor. El tub del broncoscopi disposa a més de diversos canals a l'interior per on es poden introduir diferents instruments i que permeten realitzar proves diagnòstiques, com la presa de biòpsies, o fins i tot realitzar tractaments, com ara la cauterització de vasos sagnants o l'extirpació de pòlips.

Els motius més freqüents pels que es pot demanar la realització d'aquesta prova són els següents:

• Identificar la causa d'alguns símptomes com la tos crònica, el sagnat amb la tos (hemoptisi) o la dificultat per respirar.
• Prendre mostres o biòpsies de les vies respiratòries, del pulmó o de ganglis limfàtics propers, per estudiar possibles infeccions respiratòries, tumors o altres malalties pulmonars.
• Diagnosticar i avaluar l'extensió del càncer de pulmó.
• Extreure cossos estranys de la via respiratòria.
• Tractar un sagnat que es produeixi a les vies respiratòries.
• Dilatar àrees de la via respiratòria que s'hagin pogut estretir per un tumor o altres patologies. Permet la col·locació d'un stent, que és com una molla autoexpandible que dilata la zona estenosada i la manté oberta.